EL PUNT (en català) 30.XI.06
Legionari d'honor la crònica JORDI SOLER.
+ En el fotomuntatge, Arrabal ocupa el lloc de Napoleó.
Mantinc amb l'universalment reconegut dramaturg Fernando Arrabal una curiosa amistat. A mitjan dècada dels 60, a les golfes del mas que l'inoblidable Ramon de Batlle i la seva plorada esposa Juanita –Fulgència com a pintora, i morta fa poc temps– tenien a Riudellots de la Seva, la companyia del Théâtre La Croix-Rousse de Lió va escenificar l'obra Fando et Lis, de l'esmentat Arrabal. Es tractava d'una representació privada, només per als amics, però aquella gloriosa nit érem a Riudellots, no només els que Ramon de Batlle tenia a Girona, sinó força il·lustres representants del món cultural barceloní. Hi faltava, curiosament, Fernando Arrabal. Després ens vam anar assabentant de qui era l'autor de l'obra en qüestió. Era un home que pintava, que feia cinema, que escrivia, que en sabia un niu de jugar a escacs i que residia habitualment a París, entre altres coses. Quan aquest diari es va apuntar a internet –quina eina, per a nosaltres!–, vaig poder accedir a la web del senyor Arrabal, i de la web, a la seva adreça electrònica. A partir d'aquesta troballa, jo li faig arribar gairebé cada dia la tira d'en Sísif, li escric e-mails que procuro que siguin divertits i extravagants –per respecte a la seva condició de sàtrapa patafísic–, li envio palíndroms en català i, també, algunes bagatel·les eròtiques que sé que li agraden prou. Arrabal ha escrit onze novel·les, un centenar de llibres de poesia, un centenar d'obres de teatre publicades en dinou volums i ha rodat set llargmetratges. A Espanya li han concedit la medalla de Belles Arts, el premi d'assaig Espasa, la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes i la medalla d'or de la ciutat de Melilla. El 1984 va guanyar el Nadal de novel·la, i, el 1998, el Mariano de Cavia. França tampoc s'ha oblidat d'ell: premi Lugné Poë de teatre, grand prix du Théâtre, grand prix de l'humour noir, chevalier des Arts et les Lettres ... i set alts reconeixements més. És medalla d'or del Ministeri de Cultura d'Egipte, i a Nova York ha estat distingit amb l'Obie award, el Worlds Theater prize i la medalla del Center of French Civilisation. I mentre escric aquestes línies, avui –ahir per al lector– dimecres 29 de novembre, a París, a la Fundació Cartier per a l'Art Contemporani, el diputat i exministre de Cultura francès Jack Lang li lliurarà les insígnies de cavaller de la Legió d'Honor juntament amb l'escriptora i periodista Laure Adler i Otar Losselliani, de qui aquesta gran eina que és internet només diu «la cerca otar losselliani no concorda amb cap document». Fernando Arrabal ha estat vist en espais televisius fent coses sorprenents, com aquella vegada amb Fernando Sánchez-Dragó i André Malvy, o aquella altra donant respostes d'una admirable solvència intel·lectual a Jesús Quintero. No sé si el corresponsal de TVE a París, Paco Audije, que també és amic seu, enviarà algun reportatge de l'esdeveniment a Madrid. Esperem que sí. En qualsevol cas, felicitats de tot cor, mon vieux!
Legionari d'honor la crònica JORDI SOLER.
+ En el fotomuntatge, Arrabal ocupa el lloc de Napoleó.
Mantinc amb l'universalment reconegut dramaturg Fernando Arrabal una curiosa amistat. A mitjan dècada dels 60, a les golfes del mas que l'inoblidable Ramon de Batlle i la seva plorada esposa Juanita –Fulgència com a pintora, i morta fa poc temps– tenien a Riudellots de la Seva, la companyia del Théâtre La Croix-Rousse de Lió va escenificar l'obra Fando et Lis, de l'esmentat Arrabal. Es tractava d'una representació privada, només per als amics, però aquella gloriosa nit érem a Riudellots, no només els que Ramon de Batlle tenia a Girona, sinó força il·lustres representants del món cultural barceloní. Hi faltava, curiosament, Fernando Arrabal. Després ens vam anar assabentant de qui era l'autor de l'obra en qüestió. Era un home que pintava, que feia cinema, que escrivia, que en sabia un niu de jugar a escacs i que residia habitualment a París, entre altres coses. Quan aquest diari es va apuntar a internet –quina eina, per a nosaltres!–, vaig poder accedir a la web del senyor Arrabal, i de la web, a la seva adreça electrònica. A partir d'aquesta troballa, jo li faig arribar gairebé cada dia la tira d'en Sísif, li escric e-mails que procuro que siguin divertits i extravagants –per respecte a la seva condició de sàtrapa patafísic–, li envio palíndroms en català i, també, algunes bagatel·les eròtiques que sé que li agraden prou. Arrabal ha escrit onze novel·les, un centenar de llibres de poesia, un centenar d'obres de teatre publicades en dinou volums i ha rodat set llargmetratges. A Espanya li han concedit la medalla de Belles Arts, el premi d'assaig Espasa, la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes i la medalla d'or de la ciutat de Melilla. El 1984 va guanyar el Nadal de novel·la, i, el 1998, el Mariano de Cavia. França tampoc s'ha oblidat d'ell: premi Lugné Poë de teatre, grand prix du Théâtre, grand prix de l'humour noir, chevalier des Arts et les Lettres ... i set alts reconeixements més. És medalla d'or del Ministeri de Cultura d'Egipte, i a Nova York ha estat distingit amb l'Obie award, el Worlds Theater prize i la medalla del Center of French Civilisation. I mentre escric aquestes línies, avui –ahir per al lector– dimecres 29 de novembre, a París, a la Fundació Cartier per a l'Art Contemporani, el diputat i exministre de Cultura francès Jack Lang li lliurarà les insígnies de cavaller de la Legió d'Honor juntament amb l'escriptora i periodista Laure Adler i Otar Losselliani, de qui aquesta gran eina que és internet només diu «la cerca otar losselliani no concorda amb cap document». Fernando Arrabal ha estat vist en espais televisius fent coses sorprenents, com aquella vegada amb Fernando Sánchez-Dragó i André Malvy, o aquella altra donant respostes d'una admirable solvència intel·lectual a Jesús Quintero. No sé si el corresponsal de TVE a París, Paco Audije, que també és amic seu, enviarà algun reportatge de l'esdeveniment a Madrid. Esperem que sí. En qualsevol cas, felicitats de tot cor, mon vieux!
